L'ERMITA DEL COL·LEGI. HISTÒRIA
La ermita del Colegio · The hermitage of the College
L’Ermita del Ave maria de Penya-roja és un dels escassos i més antics exemples del “revival” neogòtic en la ciutat de valència, que va tindre gran acceptació a finals del segle XIX i principis del XX i que fou protagonista indiscutible en l’Exposició Regional de 1909 amb la construcció del Palau Municipal.
Forma part del Inventari d’edificis, conjunts i elements d’interès arquitectònic de València i està inclòs en la Proposta d’Edificis Catalogats que fa poc de temps es va estudiar. En esta última se considera la seua protecció com singular donat que s’estima que té com valors urbanístics l’ambiental amb un caràcter articulador i estructural, com valors arquitectònics el seu sistema constructiu a base de murs de rajola, la seua composició clàssica i sobretot el seu valor cultural com referència històrica tant per l’entorn original sobre el que es va construir com per l’estil constructiu amb el que fou dissenyada.
Molt ha canviat l’ambientació urbanística original i actual. Es va edificar a la ribera del riu Túria, en el seu marge esquerre, al final del camí de “Peñarrocha”, entre el Camí de València al Grao i la via del tren de València a Tarragona, en una zona en la que la població es trobava dispersa en alqueries i cases de cultiu, i la economia de la zona era bàsicament agrícola. El desenvolupament urbanístic d’aquest àmbit fou motivat per la construcció de magatzems i fàbriques, de les quals en l’actualitat encara es conserven nombroses xemeneies disperses per la zona.
Hui en dia res té a veure la zona amb els seus orígens donat que ha patit una important transformació sent en estos moments una de les zones més privilegiades de tota València doncs el seu creixement amb l’execució de l’Avinguda de França com enclavament de nombrosos edificis d’ús residencial o terciari s’uneix la proximitat del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, vertader motor turístic de la ciutat en l’actualitat.
Sota l’arc que engloba l’accès a la ermita apareix una data que podria ser la de la construcció, 1867, però en el Diari Mercantil de 30 de setembre de 1868 es reflexa que en dita data s’estaven finalitzant les obres.
En la “Guia Urbana de València antiga i moderna” del Marquès de Cruïlles editada en 1876, Tom I pàgina 398, es descriu la ermita de la següent manera:
“Es una linda capilla pública de propiedad particular, edificada en una posesión de D. Diego Ausoles, contigua al ferrocarril de Valencia a Tarragona, a orillas del Turia. Su fundador ha tenido la buena elección de hacerla construir de gusto gótico y tiene especialidad de ser única en su clase en este género.
La planta es rectangular, y poligonal su testero y sacristía: la parte de iglesia tiene 9 metros 18 centímetros de largo, y 4 metros 30 centímetros de ancho: la elevación hasta el vértice del arco 7 metros 94 centímetros, y la de las columnas 5 metros. Su ornamentación es de estilo gótico florido, aún no terminando en el testero, donde el altar es el mismo de la capilla antigua. Venerase en él una imagen de Nuestra Señora, labrada de medio relieve, sobre una piedra, cuyas dimensiones son: 47 centímetros de ancha por 59 de alta y 65 milímetros de gruesa: es de sulfato de cal, o como vulgarmente se llama, de piedra de luz.
Tiene seis ventanas, tres a cada lado, de arcos apuntados, y una circular en la fachada sobre la puerta.
Esta capilla está sobre la bóveda de un pozo manantial de excelente calidad, que está bajo del centro de ella. Se le ha adornado de estalactitas y piedras vidriadas, y tiene delante un rellano con bancos para descanso de los concurrentes a aquel agradable sitio, al que se baja por una suave pendiente por la derecha de la lonja o plano que hay delante de la capilla”.
Com a detall a recordar i que s’ha de tindre en compte podem remarcar que la campana de l’ermita que a dia de hui es troba a sobre de la porta d’entrada, es va comprar a Indústries Manclús (València) al maig de 1997, per a commemorar el XXVé Aniversari de la inauguració de l’ampliació del col·legi, per tal de poder adaptar-se a la Llei d’Educació General Bàsica de Villar Palasí en el curs 72-73. Aquesta campana va ser un regal/donació de tota la comunitat educativa d’aquell temps.
A dia de hui podem dir que es tracta d’un edifici singular, una capella dintre del nostre col·legi, que s’utilitza en el dia a dia del centre per a dur diferents activitats de l’àmbit pastoral com són:
- Les oracions del matí dels alumnes de 4 anys.
- Encontres d’oració amb els alumnes dels grups Samuel i JAMP.
- Les eucaristies dels grups Samuel i JAMP.
- Les adoracions al Santíssim en horaris d’entrada dels alumnes i a l’hora del pati per a tota la Comunitat Educativa.
- La experiència d’oració que fan els alumnes de 5 anys fins a 6é de primària.
- Els encontres de pares i professors.
- Les celebracions de la penitència en els temps d’Advent i Quaresma.
- La Ofrena de Flors a la Verge per Sant Josep.
- Els moments d’oració per a pares i mares.
- Convivències de cap de setmana
Amb tot aquest ventall d’activitats pastorals sols podem agrair i afirmar: Quina sort tenen els nostres alumnes de disposar d’una capella com aquesta al centre.